07-11-2019
Autors de teatre infantil més prolífics
El teatre infantil i la proliferació d'autors en aquest gènere
El públic infantil és tan exigent com l'adult, destacant sobretot la seva sinceritat a l'hora de demostrar el seu gust o disgust. Si ets observador, hauràs comprovat com reacciona un petit quan alguna cosa li està avorrint. No dubtarà a badallar, dormir o, fins i tot, donar l'esquena al que li posen davant si no acaba de distreure'l.
Els autors de teatre han comprès què li interessa al públic més jove. El joc és un dels mètodes que millor funcionen per ensenyar als més petits. Si ets capaç de captar l'atenció dels nens, podràs aconseguir que aprenguin més ràpidament.
Actualment, diverses companyies teatrals apareixen com a autors d'obres infantils. Entre alguns noms trobem els txecs Drak Theatre; mentre que Zeena Produccions ha optat per acostar-se als més petits amb obres com L'elefant ha ocupat la catedral.
Mirant enrere en el temps, no podem oblidar noms d'autors com Ricardo López Aranda, Pilar Enciso, Lauro Olmo, Fermín Cabal i l'adaptador i creador Jesús Campos, entre d'altres.
Obres d'ahir i d'avui per part d'autors que van proliferar en un tipus de teatre que, actualment, manté un públic infantil en augment. A continuació, et parlem d'algunes obres que han sabut guanyar-se els més petits.
El cochecito Leré, de Ricardo López Aranda
Ens hem de remuntar fins a 1966 per veure estrenar aquesta obra infantil que va resultar un enorme èxit a Espanya. Rescatant les tradicions conegudes pels pares i avis dels nens de l'època, no només va aconseguir captar la mirada dels més petits, sinó també la dels grans.
L'autor va tenir l'encert d'incloure entre les diferents escenes cançons per a nens que, a dia d'avui, encara segueixen cantant-se en els patis de col·legi. Així mateix, inclou versions, en forma d'sketches, de clàssics de la nostra literatura, acompanyats d'escenes circenses.
En l'actualitat segueix presentant aquest treball, però amb certes modificacions, al no haver-se especificat llavors el nombre d'actors en escena.
Asamblea general, de Lauro Olmo i Pilar Enciso
Aquesta obra té influència de l'obra Los animales apestados, de La Fontaine. Es caracteritza per no oferir a l'espectador un espai i un temps determinats. L'acció es porta a terme a la plaça d'un poble, durant el carnaval.
Mitjançant la faula, se li presenta al públic més petit les diferències socials i com certs animalets, que presenten un cert avantatge social, s'aprofiten de les classes més desfavorides.
Després de declarar-una pesta de procedència dubtosa, es decideix sacrificar uns dels animals. Valent-se de l'avantatge política que tenen la guineu i el llop, aconsegueixen que es condemni a mort a l'ase. A la fi, aquest acaba ressuscitant per beneplàcit del petit espectador.
Blancanieves y los 7 enanitos gigantes, de Jesús Campos
Tot i dirigir aquesta obra a un públic infantil, Camps es va centrar en la crítica social. Introdueix la música al voltant d'un món de fantasia. La poma enverinada, en aquesta ocasió, és una televisió que embadaleix, dormint a Blancaneus. Un viatger l'acabarà despertant de la seva letargia.
El teatre infantil actual no deixa de recollir històries del passat, per recrear aventures que, durant anys, han emocionat als més petits. Sens dubte, noves creacions han sapigut portar-se de la mà amb títols antics.