04-09-2015

El teatre a educació infantil. I si el practiquem a classe?

Avui, però, volem situar el teatre a l'altre costat. Volem animar-vos als professors a que sigueu vosaltres qui treballeu a classe el teatre com a pràctica integrada en el dia a dia dels vostres alumnes. Per això, sintetitzarem algunes idees de perquè pot ser útil introduir el teatre a l'aula d'educació infantil.

Abans de començar a enumerar els punts forts d'aquesta pràctica, volem aclarir que creiem en l'ús del teatre a l'aula com a element de gaudi en si mateix. No creiem gaire en les pràctiques de treballar el teatre en vistes al festival de final de curs per als pares. Creiem que, com la majoria d'activitats en aquesta etapa, el teatre s'ha d'introduir a l'escola a través del joc. Entenem aquí el joc com una activitat el menys dirigida possible, que permeti als nens experimentar, gaudir i replantejar les regles tantes vegades com ells necessitin. Treballar en vistes al festival de final de curs del col·legi els pot imposar reptes per als que no tots els nens estan preparats. A més, treballar sobre una obra de teatre concreta de cara a un espectacle final, justifica la realització d'aquesta activitat en una motivació externa (el nen entén que l’ha de fer perquè els seus pares el felicitin quan el vegin actuar en l'obra de teatre ); mentre que és molt més saludable que el nen es regeixi a partir d'una motivació interna (el nen es mou per la curiositat que neix del seu interior i per la satisfacció que li provoca fer-ho el millor possible sense esperar afalacs de ningú) o fins i tot en base a una motivació transcendent (el nen pot entendre la bellesa de cooperar i treballar tota la classe en vistes a un objectiu comú, enfortint els vincles d'equip)*.

Així, un cop aclarit a quin tipus de pràctica teatral ens referim (els jocs de construcció de personatges, la improvisació, les històries inventades pels alumnes que després es porten a escena), anem a enumerar aquells punts que fan que el teatre sigui constructiu a les vostres classes:

 

1) Millora el coneixement que els nens tenen de si mateixos i dels altres.

• A través de la dramatització i els jocs de rols ajuden a identificar emocions i sentiments. A més, permet projectar estats d'ànim propis en personatges aliens.
• Treballant la posi i el gest, els nens milloren el coneixement del seu propi cos i de les parts que el componen, el desenvolupament psicomotor i la lateralitat.
• Propicia la socialització, l'autoestima, l'acceptació d'un mateix i l'autonomia.
• Ajuda els més tímids a relacionar-se amb els seus companys i a entendre que tots som part d'un grup d'iguals.
• Fomenta el coneixement de la veu de cada alumne.

2) Millora la descoberta de l'entorn.

• El teatre pot ser una bona eina per conèixer l'entorn. Podem partir de realitats quotidianes com a pretext per conèixer-les millor i integrar-les en les nostres representacions de teatre. El teatre és un bon recurs si treballem amb ambients, a més de ser una boníssima excusa per potenciar el joc simbòlic.

3) És una bona eina per a la comunicació i el desenvolupament de diferents llenguatges.

• El teatre compleix una triple funció lúdico-creativa, representativa i comunicativa que permet integrar en una sola pràctica el llenguatge corporal (a la feina de la posa i el gest dels nens), verbal (en la creació i repetició de les frases de la obra de teatre), plàstic (en la ideació i execució de vestuaris i escenografies), musical (a la feina de les cançons de l'obra, si n'hi ha), i matemàtic (en l'ordenació de les seqüències de l'obra i en la classificació de materials per a la creació d'atrezzo i vestuari). 

Us hem convençut? 

__________________________________________________________
* Vegi's L’Ecuyer, Catherine. Educar en la realidad (pg. 55-62) Barcelona: Plataforma Editorial, 2015