01-11-2023
La història del teatre infantil
Contingut:
La història del teatre infantil podem entendre-la des de diferents perspectives, ja sigui la inclusió dels nens en l'escena teatral o un gènere dirigit específicament cap al públic més petit. A continuació t'oferim un repàs històric d'aquest subgènere que, des de l'edat mitjana, on ja hi ha presència en la infància, fins a definir-se clarament a Espanya a partir del segle XIX.
Els vestigis del teatre infantil medieval
L'època medieval és una etapa a vegades fosca, sobretot per la poca informació que tenim d'ella, a mesura que més s'allunya en el temps. Quan t'acostes a la història d'aquests segles, destaquen principalment les obres religioses i populars.
Entorn del segle IX es troba un teatre que, encara que és representat a vegades per a nens, amb dificultat podem caracteritzar-lo com un gènere dirigit al públic infantil. Existeix un auge del teatre religiós, orientat a Nadal, que sembla ser més propi per als menors.
A Espanya, la Sibil·la és representada per a nens, sentint-se al mateix temps una proximitat especial cap a aquests per tractar-se d'una època que els genera il·lusió: les festes nadalenques.
El teatre jesuïta a Córdoba
Pedro d'Acevedo, en 1556, estrena Metanea, una comèdia amb motius festius i dirigida a menors de 12 anys en la capital cordovesa. Se sap que aquesta pràctica dels jesuïtes es va difondre en diferents col·legis del país, amb la finalitat d'exaltar la religió enfront de les obres clàssiques llatines.
En aquestes obres destaquen els papers que representen els nens, havent de fer personatges adults. És normal trobar-te aquí al nen en dos contextos, en el d'actor i en el de públic.
Segle XIX: el sorgimient d'un teatre infantil didàctic i ociós
En el segle XIX, amb l'aparició de la burgesia, es posa l'accent en valors burgesos en el teatre infantil, on es pretén influir als menors en la pràctica de l'honradesa, el treball i la prudència. Aquest subgènere teatral també es dirigirà a la classe més pobra, atorgant-li a l'escena un toc de diversió, amb la finalitat de captar l'atenció de l'espectador.
S'entremesclen influències populars amb les eclesiàstiques, donant peu al didactisme amb tints d'una moralitat social i religiosa que aconsegueixen compaginar-se.
Com a contrapartida, veiem que en l'època no existeix un interès per introduir a aquest subgènere del teatre com una part de la literatura dramàtica, trobant-se així molt limitades publicacions sobre aquest tema.
En un intent per recopilar aquestes escenes, sorgiran compilacions com a Teatre dels nens o Col·lecció de composicions dramàtiques per a ús de les escoles i cases d'educació (Barcelona, 1828), de Juan Nicasio Gallego, o Col·lecció de drames morals per a la instrucció de la infantesa i de la joventut (1843), de Luis de Igartuburu, entre altres.
El teatre infantil al segle XX i XXI
Entrats en el segle XX, comença a existir una consciència encara més arrelada a un teatre per a la infància. En 1909, Jacinto Benavente publica La presa de consciència literària, servint d'influència a la Generació del 27, que tímidament crearà algunes obres per a nens i nenes.
Teatre infantil institucionalitzat
Cal esperar fins a la Segona República per a trobar-nos amb un teatre per a la infància dirigit des de les institucions, la fi de les quals serà clarament pedagògic. A partir dels anys 40, el franquisme, mitjançant la Secció Femenina, donarà novament impuls a aquest gènere, més unit a una perspectiva religiosa.
Des de llavors, les escoles seran un lloc clau d'aquestes representacions, on nens representen per a altres nens.
Segle XXI
En l'actualitat, el panorama ha evolucionat. Els adults han professionalitzat al teatre infantil, donant peu a múltiples variants, on la música i la participació del públic més petit són una realitat.
La història del teatre infantil ha mostrat una important evolució, sense abandonar el didàctic.Només fa falta veure la nostra web per veure els diferents tipus de teatre infantil que podem trobar: en anglès, amb cançons, sense veu, amb projeccions...