La intel·ligència emocional a través del teatre

L'evolució dels éssers humans i l'adaptació al medi en el qual ens desenvolupem ha provocat un escenari de convivència entre diferents tipus d'intel·ligència. La racional seria la més vinculada a aquesta necessitat de supervivència i adaptació. Una necessitat d'actuar i prendre decisions ràpidament que provoca conflictes emocionals.

Els nens en les primeres etapes d'educació infantil i primària poden experimentar frustració i desenvolupar sentiments d'incapacitat en no saber combinar els diferents tipus d'intel·ligència. És per aquest motiu que han d'aprendre a identificar els seus sentiments i emocions, a gestionar-les i a expressar-les. No només per al desenvolupament personal, també per a les relacions amb la resta de persones.

Precisament és la necessitat d'explorar el nostre món interior i el món emocional aliè el que converteix el teatre en una eina per a la introspecció en entorns adequats. Entorns segurs, d'empatia i que afavoreixen el desenvolupament d'idees.

El teatre pot plantejar-se com una activitat per treballar a classe o com una sortida escolar. Traslladar el teatre a l'aula pot ajudar a exercitar el posar-se en la pell d'una altra persona de forma lúdica. A adoptar un paper o a viure una situació fictícia on podem equivocar-nos sense conseqüències.

Com a espectadors, ens reflectim en el que succeeix dalt de l'escenari i experimentem diferents tipus d'emocions. La dramatització i l'expressió teatral busquen, precisament, la identificació de l'audiència amb la narrativa i l'evolució dels personatges durant la trama. Per aquest motiu, experimentem diferents representacions d'un mateix.

En les primeres etapes de vida, el cos i el moviment són el mitjà de comunicació natural. I l'expressió corporal és una part essencial del teatre. Per aquest motiu, les obres que van dirigides a un públic més aviat infantil tendeixen a la sobreactuació i a incloure gestos i accions més explícites. Una exageració que es reforça amb els elements de l'escenografia, la música, la il·luminació i els sons.

De forma complementària, el teatre aporta un component socialitzador. El ritme d'un espectacle en directe ve marcat per la interacció entre l'audiència i els actors.

El Monstre de colors, espectacle produït per Transeduca i basat en l'obra d'Anna Llenas, juga amb les anomenades "emocions bàsiques". Unes emocions que són comuns i innates en tots els éssers humans: la por, l'alegria, la ràbia, la tristesa o la calma.

És la història d'un personatge que està fet un embolic perquè no sap identificar correctament què és el que sent. A través dels colors (que representen cadascuna de les emocions) aprendrà a entendre-les i a posar-les en ordre.

No sorprèn que cada vegada més docents planifiquen el calendari acadèmic per incloure una o més sortides al teatre. I és que la sortida pot és una eina potenciar en els nens àrees com l'escolta activa, la imaginació, la creativitat o la consciència corporal.